Jo també estic de dol per la mort del Rei Carnestoltes

Ahir ens va deixar un gran home, snif snif .. . .

He pujat al Campirme amb la lluna plena.

Ja em varen avisar al començar a treballar a la Pleta, que el meu nivell d'esquí augmentaria només pel fet d'estar-hi treballant.
I sens dubte que així ha sigut, en un parell de mesos que corro per aquí ja m'he atrevit a fer petites canals, navegar entre un mar de neu pols i pujar a fer un cim amb l'única companyia de la lluna i dels colors de la matinada. Ha sigut una experiència total. Feia dies que no hem sentia tan viu.
Si ho analitzo be, no es per menys. He anat a parar a la terra del "Frikys go home" on comentaris com;
    "Correcte es aquí
     Eh! ja te la pots petar que et gravo des de aquí.
     fes, fes que jo li entraré pel mig."
O la cara de satisfacció que he vist en treballadors de la Pleta, en saber que ha sigut el primer en baixar pels "tres tubos", per "el mig pas de l'os", per "les tobarres" o per la "Y" (Tots aquests noms son zones de freestyle. Una modalitat d'esquí en que consisteix en baixar per tot arreu on et vegis capaç.) Son de lo més normal. ;-)
Trobo curiós que en unes pistes d'esquí tan petites (encara ric quan diuen que hi han 5 pistes...) poden conviure tans estils de gaudir de l'entorn natural de la Vall de Tavascan. Aquí si us acosteu podeu veure, famílies senceres aprenent a esquiar, bojos del Telemark, freeriders, muntanyeros, patinadors, clàssics, i joves amb els pantalons caiguts ensenyant calçotets.

Salut i diversitat !