24 de set. 2009

Fins l'ultim moment

Be, avui han marxat en Maluc i en Trabinell. I fins l'ultim moment, en Trabinell donant pel sac.
M'ha tingut dues hores per intentar passar un pontet de ciment. I finalment quan havia abandonat la idea de baixar-lo a peu fins a Canalada, s'hem acudeix de estirar-lo amb la furgoneta.
Com tira el cabron!
Jo tirant per una banda amb la Yellow i ell pel l'altre arrapat a terra com una paparra.
Sort que finalment han pogut més els 90 cavalls de la furgo que un ruc.
I això no es tot. Ens ha costat una hora posar-lo dins el remolc. Això de treballar amb rucs en fa entendre els altres significats de la paraula "burro".

Salut burros !

22 de set. 2009

Que Cabrons !

Dos dies patint, desitjant de veure'ls sans i estalvis. Han caigut 91 litres d'aigua, arribant als 2 graus positius i els molt cabrons no donaven senyals de vida.
No sabia si havien baixa't cap a Tavascan, si s'havien estimbat per algun barranc o si l'havien palmat.
M'he patejat totes les pistes des del refugi fins a Romedos, passant per Boavi, Tavascan i fins i tot he pujat al Closell, i res.
Hem carrego la bombona de butà a l'esquena i amunt que fa pujada. I els rucs no tenia ni idea on eren, pel camí me acostat a la Pleta Mora per veure si estaven per allà, i ni rastre dels rucs. Només un petit isard que per aquestes èpoques es deixen veure per les costes del Punturri.
Arribant al refugi he tancat el fil que abans he deixat obert per si apareixien els rucs i només esperava poder-los veure davant del porxo, i res, davant del porxo no es veia cap ruc. Però, una mica abans del refu veig dos parell d'orelles negres que sobreeixien per sobre del terra. No seran ells !
SI! EREN ELLS !
Un parell de rucs cabrons que estaven prenen el solet asseguts a terra.
Seran fills de ruca !

I sabeu el primer que han fet ? Lo primer s'ha aixecat el Maluc més atent que en Trabinell i després de desmandra-se. San posat a trempar.
La ruca que els va parir!
No se si aquesta es la manera que tenen els rucs de fer-te saber que estan contents de veure't . .. . . .. .

Salut i bona nit !

28 d’ag. 2009

Quins Ceps !

Feia molt de temps que cuinava uns Ceps. Des de l'època de Montgarri.
M'ha fet molta il·lusió cuinar-los, com he gaudit !
I pel matí cap el Certascan amb la Marta. Aquest any ja hi he pujat dos
cops, això es tot un rècord.
Veja'm si demà tinc una mic de temps i m'enfilo al Punturri, que li tinc
ganes.

Salut i bona nit !

9 d’ag. 2009

Feina, molta feina . ..

Moolta feina, no puc dir massa més. La veritat es que no he pogut escriure. Han passat molta gent aquest dies pel refugi però ens hem sortit prou be. Crec que fem un bon equip. Això no vol dir que de tant en tant i hagi alguna tempesta :-)

La foto ens la vàrem fer el dia que pintarem el GR del refu fins al coll de Certascan. I encara que estaven cansats era necessari de pujar a fer el pic. Encara que sembli difícil hem fet molt poques sortides junts,fins i tot les podríem comptar amb el dit de una ma. I potser hem fet més sortides fora de temporada, que en els mesos que ens passem al refu.

M'agrada aquesta foto.

Salut i abraçades de l'osset de Certascan

25 de jul. 2009

Aquest mati mentrestant el sol es desvetllava, ha sonat i m'he emocionat amb, "La Primera" versió del Reefre al disc "Pel meu amic".


Francament m'hagués agradat molt més
que hagués estat primavera
i que la primera fóra aquella nina rossa,
prima i pigarda que cada tarda pujava
amb mi al tramvia quan el jorn s'endormia.

Francament m'hagués agradat molt més
que el teu cos fart de deu duros i el llit a part,
però això va com va
i en aquell temps no em van deixar triar
i no em sap greu ni em fa vergonya
que fos en la teva pica el meu bateig d'estimar.
Vares ser honrada i sincera i la primera de segona mà.

Però, francament m'hagués agradat molt més
que aquell catre, una pallera
on la primera s'hagués deixat dur amb vergonya,
entre mentides i un xic de 'conya',
i anar fent, sense pressa, regalimant tendressa.

Francament m'hagués agradat molt més
que fer d'aprenent quan a la porta espera una altra gent,
sentint l'olor d'un altre que va jeure abans que jo
i no em sap greu ni em fa vergonya.
Ets part de la meva història
i per aixó et puc dibuixar desitjant baixar bandera.
Ai, la primera de segona mà.

Francament m'hagués agradat molt més
que hagués estat primavera i fos la primera
la continuació d'aquelles històries verdes,
romanços tendres, que el germà gran mentia assegut a la voravia.

Francament m'hagués agradat molt més.
Benevolent li agraden verges a l'adolescent,
però, com vostè, es menja el que troba pel carrer.

Joan Manel Serrat

22 de jul. 2009

Que macos . .. . .. . o no ?

S'ens està complicant el tema dels rucs :-(
Hem pensava que aniria millor. Ja porto un parell
de dies que no hi ha manera de que els pugui fer
baixar.
O en baixo un o baixo l'altre però tos dos es missió
impossible !
Ahir ho vaig està intentat de totes les maneres possibles
i no va haver manera. Ni tirant el Maluc i que el
Trabinell seguis pel darrera, ni que Maluc davant i jo per
darrera el Trabinell, ni en mig dels dos amb dos cordes
llargues per dirigir el Maluc i una altra per estirar el Trabinell.

Quin desastre ! Hem sentia una mica ridícul entre els dos
rucs i amb un feix de cordes per tot arreu.
Segur que si algú hem veia hes devia fer un fart de riure :-)

Salut i alegria !

(Encara que els rucs no m'ho posen fàcil )

13 de jul. 2009

Un mica de tot.

Feina molta feina.
Acabar de llegir "Cartes a l'Avi" de Núria Garcia Quera, preciós.
Uns viatges amb els rucs.
Amics i coneguts pel refugi.
Una borratxera.
Gent que es perd i gent que es troba.
Accidentats i rescats.
Començar a llegir "Zapatos de caramelo" de Joanne Harris, gracies al Tom.
Feina ben feta.
Boires, fred, sol i bonança.
Els 3 Mosqueters.
Una foto.
Taller d'estels.
Un grup de joves, dos de francesos, uns de Tàrrega (el Certascan per una
botella de cava),
altres de Lleida (unes fotos), una parella, un solitari, els Andorrans
(uf!!)
el suec amb la fàmili (un de 5 mesos i l'altre jubilat !), una família
de Tarragona amb trineu, tres de
Barcelona, en Richard (com cada any).......

I ara me'n vaig a fer un tomb.

4 de jul. 2009

Ja els tenim aquí !

Us presento en Maluc i en Trebinell (entremaliat). Un parell de
bestioles que ens faran, si tot va be, la feina a Certascan una mica més
fàcil.
Pujant hem tingut algun "problemilla" amb el Trebinell a l'hora de
creuar el riu. Esperem que amb el temps s'acostumi a l'aigua i no es
necessiti dues persones per creuar.
La resta de la pujada ha anat força rodada. Fins i tot en el pas estret
que el Maluc l'any passat es quedava enganxa't aquest any a passat quasi
sense tocar les pedres.
Aquest vespre he sortit a fer amistat amb els rucs i me'ls he trobat
jugant. Ha sigut genial ! Fins i tot corrien per sobre la congesta de
neu que hi ha de camí cap el llac.
Demà farem una prova de foc per beure si soc capaç de baixar,
carregar-los i tornar a pujar tot sol.

Salut i sort !

2 de jul. 2009

Surt el sol a la Vila del Pingüi.

 
Gràcies a un conjur i a aquesta foto avui tinc alegria per compartir.

Salut i abraçades !
Posted by Picasa

26 de juny 2009

Cansat . .. .

Avui estic molt cansat. He sortit aquest matí amb el Peke i la Núria a passejar una estona, pel camí de Pinet.
A principi el dia ha acompanyat però cap a les 10 s'ha començat a tapar i ja esbrinàvem la boira de la cara nord.
Evidentment arribats al coll de L'Artiga, hem pogut copsar que les nostres pors eren confirmades.
Els he deixat amb la incertesa del seu camí i jo m'he llençat muntanya avall cap Certascan.
Massa que m'he llençat per que al l'alçada de Romedos de baix m'ha agafat una pàjara que no he deixa't fins el refu ! I a sobre els últims metres s'ha fotut a ploure i he arribat, xop, gelat i marregat . . ..

No n'aprendré mai !

Salut i alegria !

Ah, per cert ja tinc el tema de l'arròs controlat :-)

24 de juny 2009

Funciona !!

Es pot fer una crema de xampinyons d'un arròs passat!
I per acompanyar-ho un bon plat de llenties. I pollastre fet a l'olla amb una salseta que n'hi havia per llepar-se els dits. Mira si ha sortit bona que n'he fet conserva i tot . . . :-)

I avui e tingut sessió doble, un dinar típic amb amanida pasta, unes butis i "cake" amb una catània i cava. I el sopar amb amanida, arròs (aquest cop ha sortit bé) i canalons. De postres "cake"

Porto un parell de dies sol i vaig de cul!

Salut i alegria !

22 de juny 2009

Va! un m?s ....

Avui m'he Hagut d'inventar una recepta per aprofitar unes 5 racions d'arr?s amb verdures que v?rem fer ahir i que avui tenia pinta de morter amb trossos de verdures. No he tingut el valor de treure la pasta morter-arr?s i dem? provar? de fer-ne una sopa.

Hem sortir? !