Ja ha sortit el sol a la Vila del Pingüí !!!!

Encara que aquest post s'hauria de dir;"Plats trencats, il·lusions, desil·lusions, forats negres, autolesió,tornar-hi, amics, feines, mega angina, famìlia, amors, l'ultim tiravol, i tornem-hi. "On explicava molt concentrat una mica el que havia passat des de l'ultima vegada que vaig escriure.Una bona combinació de fets i emocions concentrades en parell de mesos i mig, d'aquells que s'han de recordar. Alguns seran per gaudir i els altres per mirar de que no et tornin a passar.
Però com de totes les experiències nomes ens queda que lluitar i continuar endavant.

Ara en aquest moments "Ja ha sortit el sol a la Vila del Pingüí!" soc al refugi de Certascan i encara que hem va rebre amb pluja val a dir que les primeres fotos que hem va deixar son prou maques.

Desitjo que sigui una bona senyal de com serà aquesta temporada.
Us mantindré informat.
Molta Salut i encara més alegria !

Jo també estic de dol per la mort del Rei Carnestoltes

Ahir ens va deixar un gran home, snif snif .. . .

He pujat al Campirme amb la lluna plena.

Ja em varen avisar al començar a treballar a la Pleta, que el meu nivell d'esquí augmentaria només pel fet d'estar-hi treballant.
I sens dubte que així ha sigut, en un parell de mesos que corro per aquí ja m'he atrevit a fer petites canals, navegar entre un mar de neu pols i pujar a fer un cim amb l'única companyia de la lluna i dels colors de la matinada. Ha sigut una experiència total. Feia dies que no hem sentia tan viu.
Si ho analitzo be, no es per menys. He anat a parar a la terra del "Frikys go home" on comentaris com;
    "Correcte es aquí
     Eh! ja te la pots petar que et gravo des de aquí.
     fes, fes que jo li entraré pel mig."
O la cara de satisfacció que he vist en treballadors de la Pleta, en saber que ha sigut el primer en baixar pels "tres tubos", per "el mig pas de l'os", per "les tobarres" o per la "Y" (Tots aquests noms son zones de freestyle. Una modalitat d'esquí en que consisteix en baixar per tot arreu on et vegis capaç.) Son de lo més normal. ;-)
Trobo curiós que en unes pistes d'esquí tan petites (encara ric quan diuen que hi han 5 pistes...) poden conviure tans estils de gaudir de l'entorn natural de la Vall de Tavascan. Aquí si us acosteu podeu veure, famílies senceres aprenent a esquiar, bojos del Telemark, freeriders, muntanyeros, patinadors, clàssics, i joves amb els pantalons caiguts ensenyant calçotets.

Salut i diversitat !

Un regal molt especial.

Per cap d'any vàrem tenir al refu una colla de mallorquins que ens varen omplir de sobrassada, amistat i alegria.
No sé que tenen la gent d'aquesta petita illa que els fa molt especials.
I a banda de les vivencies que vàrem compartir en una setmana molt intensa jo hem vaig emportar un regal molt especial.
Com podeu veure a la foto es un dimoni d'Alarò amb cara, cos i ànima de Bascu.
En Llorenç, l'artista de 13 anys que hem va sorprendre amb aquest detall hem va deixar al·lucinat.
No es broma ! Feia dies que no hem feien un obsequi tant sorprenent.
M'haig de treure el barret davant aquest petit artista.

Felicitats Llorenç!

Salut i artistes!

I ara des de la Pleta

Una de les vistes que he pogut gaudir des de la terrassa del refugi.
Us presento la Serra dels Canals. Una barrera inexpugnable que separa la vall de Tavascan i la vall de Lladorre.
Bona vista, no ?

Salut i Bon any a tothom.

Ara fa . .. .

Uns dies que no escric res de nou i això no pot ser.
Havia pensat fer un petit recull de la gent que ha anat passant pel Certascan aquest any, amb les fotos que m'ha anat enviant la penya però, no ha pogut ser.
Desprès volia fer un petita ressenya sobre la travessa que vaig fer al voltant de Mont Valier al  finalitzar la temporada. Però tampoc he escrit res. Però s'ha quedat amb unes fotos

http://picasaweb.google.es/petitbu/PelsPirineusAPrincipisDeOctubre

i un recull de traks al Wikilog

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=575773


Cap a finals de Octubre vaig anar a Marroc amb la Talaia, una Supertenere XTZ 750.
Quan hem vaig comprar la moto ara fa 20 anys sempre havia somiat imitar els meus herois del Paris Dakar dels 90's Mas, Peterhansel, Orioli, ect
Però fins el Novembre passat no he pogut realitzar -lo. I això haig de agrair-ho al meu amic L'Enric:-)
Ja havia abandonat el somni de trepitjar terres africanes amb la Talaia.
Quantes voltes que dona la vida, no ?

http://picasaweb.google.es/petitbu/Marroc09

La primera sorpresa va ser que la moto hem va aguantar molt be.
Havia marxat amb la possibilitat de que s'hem moris la moto i que la tingués que enterrar-la a la sorra. Una imatge que a voltes es veia en els documentals diaris del ralli africà.
Però a mida que varen passar els dies li vaig agafar molt de estima i finalment m'hagués sabut molt de greu que tingues de deixar-la al país veí.
Trobareu una descripció del viatge al Bloc de l'Intelecte . Crònica del viatge escrita per l'Enric, on val la pena aturar-se una estona i llegir-la si voleu saber més coses de la aventura.
Aquí el link del track.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=604411


Actualment estic al refugi Pleta del Prat. Un petit i acollidor refugi a peu de la estaciò d'alta muntanya de Tavascan.

De mica en mica . . ..