Dos dies patint, desitjant de veure'ls sans i estalvis. Han caigut 91 litres d'aigua, arribant als 2 graus positius i els molt cabrons no donaven senyals de vida.
No sabia si havien baixa't cap a Tavascan, si s'havien estimbat per algun barranc o si l'havien palmat.
M'he patejat totes les pistes des del refugi fins a Romedos, passant per Boavi, Tavascan i fins i tot he pujat al Closell, i res.
Hem carrego la bombona de butà a l'esquena i amunt que fa pujada. I els rucs no tenia ni idea on eren, pel camí me acostat a la Pleta Mora per veure si estaven per allà, i ni rastre dels rucs. Només un petit isard que per aquestes èpoques es deixen veure per les costes del Punturri.
Arribant al refugi he tancat el fil que abans he deixat obert per si apareixien els rucs i només esperava poder-los veure davant del porxo, i res, davant del porxo no es veia cap ruc. Però, una mica abans del refu veig dos parell d'orelles negres que sobreeixien per sobre del terra. No seran ells !
SI! EREN ELLS !
Un parell de rucs cabrons que estaven prenen el solet asseguts a terra.
Seran fills de ruca !
I sabeu el primer que han fet ? Lo primer s'ha aixecat el Maluc més atent que en Trabinell i després de desmandra-se. San posat a trempar.
La ruca que els va parir!
No se si aquesta es la manera que tenen els rucs de fer-te saber que estan contents de veure't . .. . . .. .
Salut i bona nit !
Entrades
