25 de jul. 2009

Aquest mati mentrestant el sol es desvetllava, ha sonat i m'he emocionat amb, "La Primera" versió del Reefre al disc "Pel meu amic".


Francament m'hagués agradat molt més
que hagués estat primavera
i que la primera fóra aquella nina rossa,
prima i pigarda que cada tarda pujava
amb mi al tramvia quan el jorn s'endormia.

Francament m'hagués agradat molt més
que el teu cos fart de deu duros i el llit a part,
però això va com va
i en aquell temps no em van deixar triar
i no em sap greu ni em fa vergonya
que fos en la teva pica el meu bateig d'estimar.
Vares ser honrada i sincera i la primera de segona mà.

Però, francament m'hagués agradat molt més
que aquell catre, una pallera
on la primera s'hagués deixat dur amb vergonya,
entre mentides i un xic de 'conya',
i anar fent, sense pressa, regalimant tendressa.

Francament m'hagués agradat molt més
que fer d'aprenent quan a la porta espera una altra gent,
sentint l'olor d'un altre que va jeure abans que jo
i no em sap greu ni em fa vergonya.
Ets part de la meva història
i per aixó et puc dibuixar desitjant baixar bandera.
Ai, la primera de segona mà.

Francament m'hagués agradat molt més
que hagués estat primavera i fos la primera
la continuació d'aquelles històries verdes,
romanços tendres, que el germà gran mentia assegut a la voravia.

Francament m'hagués agradat molt més.
Benevolent li agraden verges a l'adolescent,
però, com vostè, es menja el que troba pel carrer.

Joan Manel Serrat